Trastorns d’ingestió i de conducta alimentària

Sovint els nens petits, per curiositat, es fiquen coses en la boca del seu entorn, com a herba, sorra o joguines. Però quan persisteixen a menjar aquestes substàncies no nutritives i no alimentaries durant un període d’un mes, és un trastorn que s’anomena pica. És una conducta que no correspon al grau de desenvolupament del nen, no forma part d’una pràctica culturalment acceptada o socialment normativa i no es produeix per un altre trastorn mental.

Pot causar deficiències nutricionals, problemes de salut física, com càries, augment de pes poc i risc de malalties relacionades amb la dieta, com la diabetis tipus 2.

El trastorn de rumiació és un trastorn alimentari poc comú que afecta a nens i a adults. Es tracta de la regurgitació repetida d’aliments durant un període d’almenys un mes. Els aliments regurgitats es poden tornar a mastegar, empassar o escopir. La regurgitació repetida no pot associar-se a una afecció gastrointestinal o una altra afecció mèdica.

El trastorn de rumiació pot coexistir amb altres trastorns alimentaris, trastorns de l’espectre autista i trastorns del desenvolupament neurològic, encara que no sempre és així. Pot portar a problemes de salut, com la pèrdua de pes i la malnutrició, així com a complicacions dentals a causa de l’exposició repetida a l’àcid estomacal.

L’anorèxia nerviosa és un trastorn alimentari caracteritzat per una preocupació obsessiva pel pes i la imatge corporal, la qual cosa porta a restricció de la ingesta en relació amb les necessitats, que condueix a un pes corporal significativament per sota en relació amb l’edat, sexe, curs del desenvolupament i salut física. Pes significativament baix que es defineix com un pes que és inferior al mínim normal o inferior a l’esperat.

En aquest cas, el nen o adolescent mostra una por intensa a guanyar pes o a engreixar. A més, mostra un seguit de comportaments que interfereixen en l’augment de pes, fins i tot en el cas de mostrar-se en un pes persistentment baix. Es produeix una alteració de la imatge corporal de manera que el nen o adolescent, es veu ell mateix més gras o grassa del que en realitat és.

L’anorèxia nerviosa és més comuna en adolescents i adults joves, però també pot afectar a nens més petits.

Els factors de risc per a desenvolupar anorèxia nerviosa en nens i adolescents inclouen la pressió social per a encaixar en uns certs estàndards de bellesa, la influència dels mitjans de comunicació, la genètica i la història familiar de trastorns alimentaris.

L’anorèxia nerviosa pot tenir greus conseqüències per a la salut física i mental dels nens i adolescents. Pot causar desnutrició, problemes cardíacs, feblesa muscular, trastorns en la menstruació, osteoporosi, problemes de desenvolupament i altres problemes de salut greus. A més, pot afectar negativament la salut mental, portant a la depressió, l’ansietat i altres trastorns psicològics.

La bulímia nerviosa en nens i adolescents és un trastorn alimentari caracteritzat per episodis recurrents d’afartaments. Un afartament consisteix en la ingestió en un període determinat d’una quantitat d’aliments que és clarament superior al que la majoria de les persones ingeririen en aquest període i en circumstàncies semblants i sensació de falta de control sobre el qual s’ingereix durant l’episodi.

En aquest cas, apareixen comportaments compensatoris inadequats i recurrents per evitar l’augment de pes, com el vòmit autoprovocat, l’ús incorrecte de laxants, diürètics o altres medicaments, dejuni i exercici excessiu. Els impulsos alimentaris i comportaments compensatoris inadequats es produeixen en una mitjana d’almenys una vegada a la setmana durant tres mesos. L’autoavaluació es veu influïda per la constitució i pes corporal i no es produeix en un període d’anorèxia nerviosa.

La bulímia nerviosa és menys comuna en nens que en adolescents i adults joves, però pot començar en la infància o en l’adolescència. Sovint, les persones afectades mantenen el seu trastorn en secret, la qual cosa pot dificultar la seva detecció.

Pot tenir greus conseqüències per a la salut física i mental dels nens i adolescents. Pot portar a problemes mèdics com a desequilibris electrolítics, erosió dental, deshidratació, trastorns gastrointestinals i problemes cardíacs. Emocionalment, pot causar depressió, ansietat i problemes d’autoestima.

L’obesitat en nens i adolescents és un problema de salut important que ha anat en augment. L’obesitat infantil i adolescent es defineix com un excés de pes i volum corporal, per sobre de l’esperable, per a sexe i edat, afectant negativament la salut i el benestar dels joves.

L’obesitat és un problema de salut significatiu, que es caracteritza per l’excés de greix corporal en relació amb l’alçada i el desenvolupament normals d’un nen o adolescent. Ha augmentat significativament en les últimes dècades i s’ha convertit en un tema de preocupació global a causa de les seves implicacions per a la salut.

L’obesitat en aquesta població pot deure’s a una combinació de factors genètics, ambientals, socials i de comportament. A curt termini, pot augmentar el risc de problemes de salut com la diabetis tipus 2, la hipertensió arterial, els trastorns del son i les malalties cardiovasculars. A llarg termini, l’obesitat en la infància pot persistir en l’edat adulta i augmentar el risc d’obesitat en la vida adulta, amb totes les seves complicacions associades.

A més, és important l’impacte emocional que pot tenir en els nens i adolescents, ja que poden experimentar estigmatització i discriminació a causa del seu pes. Això pot portar a problemes d’autoestima, depressió i ansietat.