Trastorn negativista desafiant

Són nens que mostren alteracions en el seu comportament, provocatius, amb una actitud d’oposició, es mostren rebels i desafiants cap els pares, professors o adults en general o qualsevol altre persona en posició d’autoritat.

L’ambient de convivència es deteriora degut a un estat de immaduresa emocional que desemboca a un incompliment de qualsevol tipus de norma amb respostes negatives, irritables i hostils.

Davant d’això, els pares i professors es troben indefensos i no es veuen capaços de fixar uns límits que continguin les rebequeries i amenaces d’aquests nens.

És el típic nen que respon que No davant dels suggeriments dels pares.

Sobretot ens hem de fixar en quan això pot estar afectant al desenvolupament del nen i també al seu rendiment.

El trastorn té múltiples causes. Es tracta d’una combinació de factors biològics (genètics), psicològics i socials però el paper de l’educació en la família és fonamental.

Potser perquè les normes no són clares o bé perquè són massa rígides i excessives. Molts cops és degut a que els desitjos dels nens es veuen satisfets de manera immediata i el grau de la tolerància a la frustració és molt baix per el que es mostren irritables i passius davant de qualsevol activitat que precisi fer un esforç.

A nivell personal, solen ser nens amb un temperament difícil o TDAH i amb poca capacitat d’autonomia. A més, mostren certes habilitats cognitives que predisposen a tenir un mal comportament o a ser menys tolerants a l’autoritat.

Aquests nens mostren una falta d’autoregulació emocional important i poca flexibilitat cognitiva. Per tant, és un trastorn que fa força difícil les relacions socials i dificulta encara més el seu rendiment acadèmic.