Disfuncions sexuals
Què són les disfuncions sexuals?
Les disfuncions sexuals són els problemes recurrents i persistents relacionats amb la resposta sexual, en el que intervenen factors emocionals, psicològics, orgànics, ambientals o de relació amb la parella. Es produeix en les fases d’excitació i de l’orgasme, o al mateix desig sexual i són molt més habituals del que ens pensem. Generen insatisfacció en les relacions íntimes i afecten de forma important a qui ho pateix com angoixa, aflicció o tensió entre la parella.
Actualment, es té més informació i consciència respecte a la necessitat de tenir una bona salut sexual. Per aquesta raó, hi ha hagut un increment de les teràpies psicològiques adreçades a tractar les disfuncions sexuals, així com una creixent demanda de teràpia.
Existeixen teràpies adreçades a resoldre els problemes sexuals, les quals contribueixen a contactar novament amb les mateixes necessitats, sentir alegria, plaer i satisfacció pel propi cos, i recuperar la il·lusió de mantenir relacions íntimes i satisfactòries. Tot plegat reverteix a una millora de la relació amb el propi cos i un mateix.
Causes de les disfuncions sexuals
En l’origen de les disfuncions sexuals hi poden estar implicats i interactuar factors d’origen psicològic, orgànic, ambiental o de relació de la parella.
- L’ansietat és un símptoma comú de totes les disfuncions sexuals i interfereix de forma important en les relacions sexuals i de parella. L’ansietat pot estar present de dues maneres, com a desencadenant del problema o bé contribuint al manteniment del problema un cop aquest ja s’ha instaurat.
- Dèficit d’educació, en l’àmbit social, tot i que cada vegada menys, el sexe continua sent un tema tabú per moltes persones. En aquest sentit, continua havent-hi creences errònies i distorsionades en relació amb el sexe i la sexualitat. Com per exemple, la creença que la dona ha d’assolir l’orgasme per coit vaginal, la importància de la mida del penis, que els homes tenen més necessitats sexuals que les dones o la por de tenir menys relacions sexuals que les altres persones.
- La mala relació de parella i la seva manca de comunicació, el que comporta una falta de desig sexual.
- Relacions sexuals insatisfactòries o conflictives.La manca de coneixements del propi cos i dels desitjos i necessitats sexuals dels respectius membres de la parella.
- L’estrès o experiències sexuals traumàtiques. Factors ambientals que poden interferir en el gaudi de les relacions sexuals.
- Trets de la personalitat com ser una persona controladora o tenir baixa autoestima contribueixen a la insatisfacció en les relacions sexuals íntimes.
- Causes orgàniques. Malalties infeccions en els òrgans genitals, alteracions neurològiques, problemes en el sistema endocrí, diabetis, entre altres, són algunes de les que es troben en l’origen dels problemes sexuals.
- L’alcoholisme crònic afecta de forma important el rendiment sexual.
- Fàrmacs com els psicofàrmacs, els tractaments hormonals, la quimioteràpia o els antibiòtics.
Primera visita informativa gratis
Explican’s la teva situació. Podem ajudar-te
- VINE A LA TEVA 1a VISITA GRATIS
Quins trastorns es tracten més en la consulta?
TRASTORN DE L'INTERÈS / EXCITACIÓ SEXUAL FEMENÍ
En el trastorn d’excitació sexual femení hi ha una absència o reducció significativa en l’interès o excitació sexual femenina, que es manifesta almenys per una de les tres següents:
- Interès absent o reduït en l’activitat sexual
- Fantasies o pensaments sexuals o eròtics absents o reduïts
- Inici reduït o absent de l’activitat sexual i habitualment no receptiva als intents de la parella per iniciar-la
- Excitació o plaure sexual absent o reduït en resposta a qualsevol invitació sexual o eròtica, interna o externa (p. Ex: escrita, verbal o visual)
- Sensacions genitals o no genitals absents o reduïdes durant l’activitat sexual en gairebé totes o totes les ocasions (aproximadament el 75%-100%) de l’activitat sexual en parella (en situacions i contextos concrets o, si és generalitzada, en tots els contextos)
Els símptomes han persistit durant uns sis mesos com a mínim i provoquen un malestar clínicament significatiu en la dona que ho pateix.
TRASTORN ORGÀSMIC FEMENÍ
Almenys s’ha d’experimentar un dels tres símptomes següents en gairebé tots o totes les ocasions (aproximadament 75-100%) de l’activitat sexual en parella (en situacions i contextos concrets o, si és generalitzada, en tots els contextos):
- Retard marcat, infreqüència marcada o absència d’orgasme
- Reducció marcada de la intensitat de les sensacions orgàsmiques
Si els símptomes han persistit durant uns sis mesos com a mínim i provoquen malestar clínicament significatiu en la persona.
La disfunció sexual no s’explica millor per un trastorn mental no sexual o com a conseqüència d’una alteració greu de la relació (p. Ex: violència de gènere) o altres factors estressants significatius i no es pot atribuir a l’efecte d’una substància o a una altra afecció mèdica.
TRASTORN ERÈCTIL
Almenys s’ha d’experimentar un dels tres símptomes següents en gairebé tots o totes les ocasions (aproximadament 75-100%) de l’activitat sexual en parella (en situacions i contextos concrets o , si és generalitzada, en tots els contextos):
- Dificultat marcada per aconseguir una erecció durant l’activitat sexual.
- Dificultat marcada per mantenir l’erecció fins a finalitzar l’activitat sexual.
- Reducció marcada de la rigidesa de l’erecció.
- Els símptomes han persistit durant uns sis mesos com a mínim i provoquen un malestar clínicament significatiu en l’individu.
La disfunció sexual no s’explica millor per un trastorn mental no sexual a conseqüència d’una alteració greu de relació o altres efectes estressants significatius i no es pot atribuir als efectes fisiològics directes d’una substància o una altra afecció mèdica.
EJACULACIÓ PREMATURA (PRECOÇ)
En l’ejaculació precoç es presenta una pauta persistent o recurrent en què l’ejaculació produïda durant l’activitat sexual en parella succeeix aproximadament en el minut següent a la penetració vaginal i abans que ell ho desitgi.
Aquest criteri deu haver estat present durant un mínim de sis mesos i s’ha d’experimentar en gairebé totes o totes les ocasions (aproximadament el 75%-100%) de l’activitat sexual (en situacions i contextos concrets o, si és generalitzat, en tots els contextos).
El símptoma provoca un malestar clínicament significatiu en la persona i la disfunció sexual no s’explica millor per un trastorn mental no sexual o a conseqüència d’una alteració greu de la relació o altres factors estressants significatius i no es pot atribuir a l’efecte d’una substància, medicament o una altra afecció mèdica.
Demana cita i aprofita la 1a visita informativa gratis
Podem ajudar-te!
© 2021 Gabinet Psicològic Tena. Tots els drets reservats