Ansietat

L’ansietat és una resposta natural de l’organisme davant situacions de perill, no té per què ser negativa de per si, és un mecanisme que ens permet reaccionar ràpidament. Apareix quan ens hem trobat o hem hagut d’enfrontar una situació que ens ha semblat perillosa o que realment ho ha estat, llavors s’activa l’ansietat.

Els atacs de pànic, també coneguts com a crisi d’ansietat, són episodis sobtats i intensos de por o malestar intens que aconsegueixen el seu punt màxim en uns minuts. Aquests atacs poden ocórrer de manera inesperada o poden estar relacionats amb una situació específica o desencadenant. 

Durant aquest temps es produeixen quatre (o més) dels següents símptomes (l’aparició sobtada es pot produir des d’un estat de calma o des d’un estat d’ansietat): Els símptomes comuns d’un atac de pànic inclouen:

Si almenys un dels atacs li ha seguit al mes (o més) un dels dos fets següents:

· Inquietud o percepció contínua sobre altres atacs de pànic o de les seves conseqüències.
· Un canvi significatiu de mala adaptació en el comportament relacionat amb els atacs.
L’alteració no es pot atribuir als efectes fisiològics d’una substància ni a una altra afecció mèdica.

L’agorafòbia és un trastorn d’ansietat caracteritzat per la por o l’ansietat intensa quan s’està en situacions o llocs on escapar podria ser difícil o incòmode, o on l’ajuda pot no estar disponible en cas de sorgir una crisi o un atac de pànic. Les persones amb agorafòbia sovint eviten situacions com estar en llocs oberts o tancats, utilitzar el transport públic, fer compres en grans magatzems, estar en multituds o estar lluny de la seva llar.

Si s’experimenta por o ansietat intensa en dues (o més) de les cinc situacions següents:

La persona tem o evita aquestes situacions a causa de la idea que escapar podria ser difícil o podria no disposar d’ajuda si apareixen símptomes tipus pànic o altres símptomes incapacitants o vergonyosos.

En les situacions agorafòbiques gairebé sempre provoquen por o ansietat, com a conseqüència les persones que ho pateixen les eviten activament, requereixen la presència d’un acompanyant o es resisteixen amb por o ansietat intensa.

La por, l’ansietat o l’evitació és continu i dura típicament sis o més mesos.

La por, l’ansietat o l’evitació causen malestar clínicament significatiu o deterioració en el social laboral o altres àrees importants del funcionament.

Si existeix una altra afecció mèdica, la por, l’ansietat o l’evitació és clarament excessiva.

L’ansietat generalitzada i preocupació excessiva (aprensió excessiva) que es produeix durant més dies dels quals ha estat absent durant un mínim de sis mesos, en relació amb diversos successos o activitats com per exemple la laboral.

Les persones amb TAG solen tenir dificultats per a controlar les seves preocupacions i tendeixen a anticipar el pitjor en diferents aspectes de la seva vida, fins i tot quan no hi ha una causa evident per a sentir ansietat.

La persona que ho pateix li és difícil controlar la preocupació i l’ansietat, i s’associen a tres o més dels sis símptomes següents:

L’ansietat, la preocupació o els símptomes físics causen malestar clínicament significatiu o deterioració en el social, laboral o altres àrees importants del funcionament. L’alteració no sol atribuir-se als efectes fisiològics directes d’una substància ni a una altra afecció mèdica.

Per ansietat social o fòbia social, és quan s’experimenta l’ansietat intensa en una o més situacions socials en les quals la persona està exposada al possible examen per part d’altres persones. Alguns exemples són les interaccions socials (p. Ex: mantenir una conversa, reunir-se amb persones desconegudes) ser observat (mentre menges o beus) i actuar davant d’altres persones (p. Ex: donar una xerrada). (En els nens, l’ansietat es pot provocar en reunions amb nens de la seva mateixa edat i no solament en la interacció amb els adults).

La persona mostra por a actuar de certa manera o de mostrar símptomes d’ansietat que valorin negativament com que l’humiliïn o avergonyeixin, i que es tradueixi en rebuig o que ofengui a altres persones).

Les situacions socials es resisteixen amb por o ansietat intensa i la por sol ser desproporcionat al perill real que planteja l’objecte o situació específica i al context sociocultural. Aquesta sensació de por o ansietat sol ser persistent i dura sis mesos o més i causa un malestar clínicament significatiu o deterioració en el social, laboral o altres àrees importants del funcionament.

És important tenir en compte que l’ansietat social generalment és el resultat de la interacció complexa de diversos factors, i no existeix una única causa que expliqui completament el trastorn. Cada persona pot tenir una combinació única de factors que contribueixen a la seva ansietat social. Un professional de la salut mental capacitat pot ajudar a identificar els factors específics en cada cas i treballar en estratègies de tractament adequades.

La fòbia específica és la por o ansietat intensa per un objecte o situació específica (p.x: volar, altures, animals, entre d’altres). L’objecte o la situació fòbica sempre provoca por o ansietat immediata i s’evita o resisteix activament amb por o ansietat intensa que és desproporcionat al perill real que planteja l’objecte o situació específica i al context sociocultural. Aquesta sensació de por o ansietat sol ser persistent i dura sis mesos o més i causa un malestar clínicament significatiu o deterioració en el social, laboral o altres àrees importants del funcionament.

Tipus de fòbies:

El trastorn obsessivocompulsiu (TOC) és un trastorn mental crònic que es caracteritza per la presència d’obsessions i compulsions recurrents i persistents. Les obsessions són pensaments, imatges o impulsos no desitjats i pertorbadors que sorgeixen de manera intrusiva en la ment d’una persona, causant ansietat i malestar significatius. Aquests pensaments obsessius solen ser irracionals i van en contra de la voluntat de la persona.

Per a alleujar l’ansietat generada per les obsessions, les persones amb TOC desenvolupen compulsions, que són comportaments repetitius o actes mentals que es duen a terme en resposta a les obsessions. Aquestes compulsions tenen com a objectiu prevenir o reduir l’ansietat, encara que en realitat són ineficaces i causen un malestar addicional.

El TOC pot manifestar-se de diferents formes. Alguns exemples comuns d’obsessions inclouen la por a la contaminació o la brutícia, preocupacions relacionades amb l’ordre i la simetria, pensaments violents o sexuals no desitjats, dubtes constants i necessitat de precisió, entre altres. Les compulsions associades poden implicar rentada i neteja excessiva, verificacions repetitives, comptar, repetir paraules o frases en la ment, ordenar objectes de manera simètrica, i dur a terme rituals mentals, entre altres.

El TOC pot interferir significativament en la vida quotidiana d’una persona, causant angoixa emocional, dificultats en les relacions interpersonals, impacte en el rendiment laboral o acadèmic, i disminució de la qualitat de vida. Afortunadament, el TOC és tractable mitjançant enfocaments terapèutics, com la teràpia cognitiu-conductual (TCC) i l’ús de medicaments, que poden ajudar a reduir els símptomes i millorar el funcionament global de l’individu afectat. Si creus que tu o algú que coneixes pot estar experimentant símptomes de TOC, és recomanable buscar ajuda professional d’un metge o psicòleg.

La hipocondria, també coneguda com a trastorn d’ansietat per malaltia, és un trastorn psicològic en el qual una persona té una preocupació excessiva i constant per patir una malaltia greu, malgrat tenir una avaluació mèdica exhaustiva que no troba evidència de cap malaltia física. Les persones amb hipocondria solen interpretar de manera errònia i exagerada les sensacions corporals normals o lleus símptomes com a senyals d’una malaltia greu.

Les persones que pateixen d’hipocondria solen estar preocupades de manera persistent per tenir una malaltia seriosa, sovint imaginant els pitjors escenaris i tement el diagnòstic mèdic. Això pot portar a un comportament de cerca constant d’informació mèdica, visites freqüents al metge, i a un augment significatiu en l’ansietat i l’estrès.

És important destacar que la hipocondria no és simplement preocupar-se ocasionalment per la salut o tenir un interès legítim a mantenir-se informat sobre les malalties. La hipocondria es caracteritza per una preocupació excessiva i persistent que interfereix en la vida diària de la persona.

No dubtis a buscar ajuda professional si creus que pots estar experimentant símptomes d’hipocondria, ja que un diagnòstic i tractament adequats poden marcar la diferència en la qualitat de vida i benestar de la persona afectada.

L’ansietat per separació en els adults es refereix a un trastorn en el qual una persona experimenta ansietat intensa o por excessiva quan se separa de les persones amb les quals té un vincle emocional pròxim, com a parella, família o amics pròxims. Aquesta condició pot tenir un impacte significatiu en la vida diària de la persona i en les seves relacions interpersonals.

Alguns dels símptomes comuns de l’ansietat per separació en adults poden incloure:

Preocupació excessiva per la separació: temor extrem a la separació i als possibles perills que li puguin passar a un mateix o als éssers estimats mentre estan separats.

Por de quedar-se sol: por intensa o angoixa quan s’enfronta a la idea d’estar sol o sense la companyia d’algú en qui es confia.

Necessitat constant d’estar prop dels altres: una forta necessitat de tenir a algú a prop en tot moment i una dificultat per a tolerar la solitud.

Dificultat per a dormir fora de casa: problemes per a agafar el son o mantenir-ho quan s’està lluny de casa o separat dels éssers estimats.

Símptomes físics d’ansietat: poden incloure palpitacions, sudoració, dificultat per a respirar, tremolors, marejos o malestar estomacal.

Evitar situacions de separació: esforços per evitar o resistir-se activament a les situacions que podrien provocar la separació, com a viatges, reunions socials o esdeveniments en els quals no siguin presents les persones de confiança.

A més l’alteració causa un malestar clínicament significatiu o deterioració en el social, laboral o altres àrees importants del funcionament.

Es considera un trastorn si la por, ansietat o l’evitació és persistent dura almenys sis o més mesos.  Si creus que pots estar experimentant ansietat per separació, és important buscar ajuda professional.