Tractaments > Logopèdia

Introducció

Els trastorns psicològics i problemes de llenguatge en nens i adolescents estan interrelacionats en molts casos. Alguns trastorns psicològics poden afectar el llenguatge i la comunicació, i els problemes de llenguatge poden tenir un impacte negatiu en el benestar emocional i la salut mental dels nens i adolescents.

La logopèdia és una disciplina que s’encarrega de l’estudi, prevenció, avaluació, diagnòstic i tractament dels trastorns de la comunicació, com la parla, el llenguatge, la comunicació, la veu, l’audició i la deglució.

Els logopedes són professionals de la salut que treballen amb persones de totes les edats que presenten dificultats en la comunicació, però és important detectar i tractar els trastorns del llenguatge i la comunicació primerencament, ja que el desenvolupament primerenc del llenguatge és crucial per a l’èxit en la vida.

L’objectiu principal de la logopèdia és millorar la qualitat de vida d’aquests infants i adolescents amb trastorns de la comunicació, ajudant-los a desenvolupar habilitats comunicatives i a participar plenament en el seu entorn social i educatiu. Per a això, els logopedes utilitzen una varietat de tècniques i estratègies terapèutiques personalitzades per a cada cas en particular.

Quines són les causes del trastorn de la comunicació en nens i adolescents?

Els trastorns de comunicació en nens i adolescents poden tenir diverses causes, algunes de les més comunes són:

  • Problemes neurològics: lesions cerebrals, trastorns del desenvolupament neurològic o malalties com l’autisme poden afectar la comunicació del nen o adolescent.

  • Factors genètics: algunes afeccions, com la síndrome de Down, poden afectar la comunicació a causa de problemes en el desenvolupament físic i cognitiu.

  • Problemes d’audició: la pèrdua d’audició o problemes en l’oïda poden interferir en el desenvolupament del llenguatge i la comunicació.

  • Problemes emocionals: l’ansietat, l’estrès, la depressió i altres problemes emocionals poden afectar la capacitat d’un nen o adolescent per a comunicar-se.

  • Factors ambientals: la falta d’estimulació primerenca, l’abús físic, emocional o sexual i altres factors de l’entorn poden afectar el desenvolupament del llenguatge i la comunicació.

  • Lesions físiques: lesions o mal al capdavant o el coll poden afectar la comunicació del nen o adolescent.

Tipus de trastorns de la comunicació en nens i adolescents

Els trastorns de la comunicació en nens i adolescents poden manifestar-se de diverses formes i poden afectar la parla, el llenguatge, la comunicació, la veu, l’audició i la deglució. Alguns dels trastorns més comuns són:

  • Retard del llenguatge: els nens amb retard del llenguatge poden tenir dificultats per a comprendre i expressar-se mitjançant el llenguatge oral o escrit. Poden trigar més temps a adquirir habilitats lingüístiques i poden tenir dificultats per a seguir instruccions complexes.

  • Trastorns de la parla: els trastorns de la parla poden incloure problemes de pronunciació, quequeig, disfèmia, entre altres. Els nens amb trastorns de la parla poden tenir dificultats per a produir sons, paraules o frases amb claredat.

  • Trastorns de l’espectre autista: els nens amb trastorns de l’espectre autista poden tenir dificultats per a comunicar-se i socialitzar. Poden tenir dificultats per a entendre el llenguatge i les normes socials.

  • Trastorns del llenguatge receptiu: els nens amb trastorns del llenguatge receptiu poden tenir dificultats per a comprendre el llenguatge parlat o escrit.

  • Trastorns de la veu: els trastorns de la veu poden incloure problemes de to, qualitat o intensitat de la veu. Els nens amb trastorns de la veu poden tenir una veu ronca, nasal o aspra.

  • Trastorns de la deglució: els trastorns de la deglució poden incloure dificultats per a empassar líquids o aliments. Els nens amb trastorns de la deglució poden tenir problemes per a controlar els músculs necessaris per a empassar.

Com puc detectar que el meu fill té problemes de comunicació?

Existeixen alguns senyals que poden indicar la presència d’un trastorn de comunicació en un nen o adolescent. A continuació es descriuen alguns dels senyals més comuns:

  • Retard en el desenvolupament del llenguatge: Si el nen no ha començat a dir les seves primeres paraules o frases als 18 mesos d’edat, o si no pot comunicar-se de manera efectiva amb els altres als 2 anys, pot ser un senyal d’un trastorn del llenguatge.

  • Problemes de pronunciació: Si el nen té dificultats per a pronunciar unes certes paraules o sons, o si omet o canvia sons en les paraules, pot ser un senyal d’un trastorn de la parla.

  • Dificultat per a entendre el llenguatge: Si el nen té dificultat per a comprendre el que se li diu o segueix instruccions simples, pot ser un senyal d’un trastorn del llenguatge receptiu.

  • Dificultat per a comunicar-se amb els altres: Si el nen té dificultat per a mantenir una conversa amb els altres, no respon adequadament a les preguntes o no entén les bromes o les figures retòriques, pot ser un senyal d’un trastorn del llenguatge pragmàtic.

  • Problemes de lectura i escriptura: Si el nen té dificultats per a llegir, escriure o comprendre el que llegeix, pot ser un senyal d’un trastorn de l’aprenentatge, com la dislèxia o la disgrafia.

Si observes qualsevol d’aquests senyals en el seu fill, és important que consultis a un logopeda o a un especialista en llenguatge i comunicació per a una avaluació i diagnòstic adequats. Una intervenció primerenca pot ser clau per a ajudar el teu fill a desenvolupar habilitats de comunicació efectives i a superar els trastorns de comunicació.

Demana cita i aprofita la 1a visita informativa gratis

Podem ajudar-te!

    ×
    This site is registered on wpml.org as a development site. Switch to a production site key to remove this banner.