L’any passat vaig assistir a una conferència sobre neuroeducación en el qual van exposar un tema molt interessant i alhora va ser tractat de forma molt amena i dinàmica; per això m’agradaria compartir-ho amb vosaltres.
Durant la conferència, han explicat que avui dia han augmentat molt els diagnòstics sobre alteracions cognitives, per diversos motius. Entre ells, per situacions d’estrès o la nostra situació actual econòmica de crisi que fa que la població no cobreixi les necessitats alimentàries suficients i així no acaben d’obtenir un bon desenvolupament cerebral per obtenir un bon rendiment acadèmic.
La neuroeducación és l’àmbit de les neurociències aplicat a les dificultats d’aprenentatge. Aquesta disciplina és important ja que el coneixement del cervell en profunditat permet establir programes educatius més eficaços i adaptats a la problemàtica que presenta l’alumnat.
El congrés va començar amb una part més teòrica que va tractar sobre la neurofisiologia, que és la branca de la fisiologia que s’ocupa d’estudiar el sistema nerviós. El sistema nerviós s’ocupa d’integrar, controlar i supervisar totes les activitats que realitza l’organisme i de les maneres de rebre i transmetre informació. Estructuralment es divideix en el sistema nerviós central i el perifèric. El sistema nerviós central està format pel cervell, el cerebel, el tronc de l’encèfal i la medul·la espinal. Aquest s’ocupa processar tot tipus d’informació que prové del medi físic extern com calor, fred, luz..etc i de l’interior de l’organisme a través de neurones motores. A més, mostra la capacitat d’incorporar coneixements del món exterior i pot exercir funcions de raonament i aprenentatge continu.
En canvi, el sistema nerviós perifèric té com a funció connectar la part externa del cos (com per exemple: la pell) i captar diferents tipus d’estímuls i les respostes cap a cada tipus d’estímul que es presenta. Inclou el sistema nerviós somàtic i l’autònom. El somàtic, el formen els nervis cranials i raquidis i té la funció de comunicar el sistema nerviós central amb la resta del cos. Aquest exerceix una funció més sensitiva i motora. D’altra banda, el sistema nerviós autònom el formen la branca simpàtica i la parasimpàtica. L’autònom, s’encarrega de les funcions més vitals de l’organisme, del sistema nerviós involuntari o de l’vegetatiu.
També, en aquesta primera exposició es va mostrar, què és una neurona. La neurona és un tipus de cèl·lula del sistema nerviós central que s’encarrega de l’excitabilitat elèctrica de la membrana plasmàtica i s’encarreguen de la recepció d’estímuls i la conducció de l’impuls nerviós entre les pròpies neurones o bé amb un altre tipus de cèl·lules.
Després van explicar amb detall com es porta a terme la transmissió sinàptica que és el procés mitjançant el qual els neurotransmissors són alliberats. La neurotransmissió es porta a terme mitjançant la sinapsis i es produeix quan el potencial d’acció s’inicia a la neurona pre sinàptica. Els neurotransmissors alliberats s’uneixen als receptors de la neurona post-sinàptica i provoca canvis a curt termini i també a llarg termini. Aquestes neurones formen xarxes per les quals viatgen els impulsos nerviosos, anomenats potencial d’acció i aquests són essencials per a la transmissió de senyals. Aquests senyals són enviades des del sistema nerviós central a través de neurones eferents i també cap al sistema nerviós central a través de neurones aferents per controlar les funcions dels diferents músculs, òrgans i secrecions de tot el cos.
Després es va passar a explicar l’evolució prenatal i postnatal del sistema nerviós.
Es va exposar les fases de desenvolupament del cervell des del moment de gestació fins al seu naixement. Les primeres estructures del sistema nerviós central que es desenvolupen en el període prenatal són, el Prosencèfal, que inclou el Telencéfalo i Diencèfal. Després es passa al desenvolupament del Mesencèfal i finalment del rombencéfalo que inclou el Metencéfalo i el Mielencèfal. En el desenvolupament prenatal del sistema nerviós ja podem estimular el seu sistema nerviós a través de la música, reconeixent la veu de la mare … etc.
També, es va exposar que l’aprenentatge durant els tres primers anys de vida són bàsicament sensori motors. Llavors si en aquesta etapa invertim en el sensorial i motor estem afavorint en el bon desenvolupament neurològic del nen.
A més, en el procés d’aprenentatge influeixen altres factors com els llindars d’activació del cervell. Hi ha persones que amb poca estimulació ambiental s’activa la seva escorça cerebral o al contrari, necessiten més estimulació per activar-se. Per la qual cosa, cada un de nosaltres ha de buscar el seu nivell d’estimulació necessari per poder dur a terme el procés d’aprenentatge.
Per exemple: Els introvertits tenen un nivell d’activació de l’escorça cerebral més gran pel que necessiten menor estimulació per realitzar l’aprenentatge i els convé un ambient més tranquil i sense sorolls. En canvi, els extravertits, tenen un nivell d’activació cortical menor i necessiten una major estimulació per aconseguir la concentració desitjada, de manera que els afavorirà un entorn més sorollós, com per exemple, una cafeteria o bé una biblioteca.
En el desenvolupament del sistema nerviós influeixen tant factors biològics com ambientals. Així mateix, hi ha una clara influència biològica en el seu desenvolupament i existeixen malalties que per la seva influència genètica difícilment podrem evitar el seu desenvolupament. També, influeixen els efectes teratògens que són qualsevol substància, problemes de l’organisme o estat de carència que estant presents durant el període de gestació provoquen algun tipus de defecte o malformació en el fetus. Aquests efectes teratògens poden provocar algun tipus de malformació en l’estructura, metabolisme o bé a nivell funcional i és a causa d’un període prenatal anormal. Per exemple: consum de tabac o drogues, malnutrició, la presa de medicaments, patir d’estrès prolongado..etc.
Finalment, van exposar que la plasticitat cerebral en l’aprenentatge sol estar més accentuada durant la infància. Es refereix a la capacitat del sistema nerviós per canviar la seva estructura i funcionament al llarg de les seves vides com a reacció a diferents estímuls que es presenten en l’entorn. Aquesta capacitat adaptativa del sistema nerviós pot afavorir que el cervell es recuperi més ràpid de trastorns o lesions cerebrals i aquest potencial és més gran en els nens, ja que encara estan acabant de desenvolupar el seu cervell.
A més, es va dur a terme una pràctica per a poder entendre millor la neurodiversitat aplicada a l’aprenentatge. En aquest aspecte, una de les pràctiques que es va fer va ser separar els assistents en dos grups, un que aconseguia optimitzar el seu aprenentatge des de l’hemisferi esquerre i l’altre des del dret.
L’escorça prefrontal, és la part executiva del cervell, que permet obtenir l’atenció i memòria operativa necessària per dur a terme les diferents tasques. Al seu torn, està dividida en l’hemisferi esquerre i el dret i cadascun funciona d’una manera diferent. L’esquerre, és eficaç en el desenvolupament d’associacions, el pensament abstracte, la matemàtica, la lògica … En canvi, el dret està més especialitzat en la música, els sentiments, el arte..etc. Cada un de nosaltres solem tenir una part més desenvolupada que una altra i per això, la nostra forma d’aprenentatge i habilitats més eficaços no seran les mateixes.
Va ser curiós observar com cada grup preferíem una forma diferent d’ensenyament, la qual cosa va demostrar que per a cada un i segons el nostre funcionament cerebral ha una forma diferent per optimitzar el nostre aprenentatge.
D’altra banda, es va parlar sobre la importància d’aplicar tècniques de relaxació i “Mindfulness” a les escoles, ja que això permetia millorar el rendiment dels alumnes, focalitzar l’atenció d’una manera més efectiva, regular les emocions i finalment fomentar un menor desgast cerebral durant el procés de l’aprenentatge.
Leave a reply
