Daniel Goleman: “Els nens aprenen la intel·ligència emocional a la vida real”

Sofreix la nostra societat d’analfabetisme emocional?
En gran part. La vida moderna ens fa estar més centrats a la tecnologia, estar més pressionats, i ens lleva temps per estar tranquils i reflexionar, un aspecte fonamental per potenciar la consciència d’un mateix.

Perdem molt temps embadalits amb la tecnologia?
Ens lleva temps que podríem destinar a estar amb la gent que volem i per la qual ens preocupem, i així potenciar la nostra intel·ligència social. Per aquest motiu, penso que la societat està afectada per l’analfabetisme emocional.

Per què és tan important que els nens aprenguin a manejar les seves emocions?
Perquè siguin éssers emocionalment intel·ligents. Els nens aprenen la intel·ligència emocional en la vida real, especialment quan són joves. És important que aprenguin a relacionar-se i a manejar les emocions negatives a través dels seus pares, germans o amics.

En què consisteixen els programes d’alfabetització emocional?
El que cridem programes d’aprenentatge emocional i social als Estats Units és una manera d’ajudar als nens a rebre lliçons bàsiques sobre intel·ligència emocional. Aquest coneixement els ajudarà tant en el treball com en la vida, i inclou la potenciació de la autoconsciència, l’autorregulació, l’empatia, les habilitats socials…

Habilitats necessàries per relacionar-se…
Imprescindibles, però que no es troben en un pla d’estudi escolar ordinari, encara que al llarg de la vida són cada vegada més importants per tenir plenitud i èxit.

Quan s’han de començar a ensenyar aquestes habilitats?
Els millors cursos són els que es desenvolupen des de molt petits i fins que els estudiants estan llests per anar a la universitat. Aquests aprenentatges es basen en estratègies d’involucració dels estudiants i les famílies, encara que també serveixen d’ajuda als professors perquè incorporin aquestes habilitats.

Si els programes d’alfabetització social i emocional estan obtenint tan bons resultats, per què no s’inclouen en els plans d’estudis?
El món acadèmic ha estat sempre centrat en les capacitats intel·lectuals i de raonament i l’emoció es considera una interferència, alguna cosa que no resulta útil per a la comprensió dels continguts acadèmics.

Però són igualment importants.
No incidir en les emocions és una percepció antiquada, ja que com millor entenem com funciona el cervell, obtenim més informació que corrobora que l’estat de les nostres emocions és, en realitat, el que determina la capacitat per raonar i aprendre.

Per tant són indispensables per a l’aprenentatge dels estudiants.
Ara els especialistes científics sobre el cervell ens diuen que hem d’ajudar als estudiants a estar millor preparats en el maneig de les seves pròpies emocions, per aconseguir millors resultats d’aprenentatge.

Quina importància hi ha que els joves aprenguin a focalitzar?
És absolutament crucial, tal com explico en el llibre Focus. La capacitat bàsica és parar esment al qual és important i ignorar el que és irrellevant. D’aquesta manera podem concentrar-nos en una meta i seguir treballant cap a aquest objectiu, malgrat els obstacles i distraccions amb les quals ens trobem.

Quins són els avantatges d’aprendre a focalitzar per a la societat futura?
Hi ha un enorme desafiament per a la societat a mantenir agudes nostres habilitats d’atenció, fins i tot en submergir-nos en el mar de distraccions que suposen l’entorn digital i els seus dispositius. Fa anys, quan ens endinsàvem en una bona lectura i ens perdíem amb les històries del llibre era més fàcil concentrar-nos.

Gens aconseguia distreure’ns davant les pàgines d’un bon llibre…
Ara els nens han d’enfrontar-se a una distracció després d’una altra i crec que aquest és un argument suficientment potent per ajudar-los a potenciar les seves habilitats d’atenció com a part fonamental de l’educació.

Com poden els professors ensenyar als nens a parar esment?
Existeixen molts mètodes. Un d’ells té a veure amb una experiència duta a terme amb nens de 7 anys de Harlem. Procedien de barris molt pobres i circumstàncies molt dramàtiques, però amb una sessió diària sobre “respiració”, es ficaven al llit de cap per amunt amb el seu animal de peluix favorit en el ventre, i explicaven 1-2-3 al ritme de la seva respiració, aconseguien enfortir els circuits cerebrals de l’atenció. Com més exercicis d’aquest tipus realitzem, més fort es fa la focalització.

Quin ha de ser la missió actual d’un professor?
La missió del professor consisteix a ajudar als seus alumnes a convertir-se en millors estudiants amb l’objectiu que aprenguin millor, ensenyant-los les habilitats bàsiques de l’atenció, perquè puguin gestionar adequadament les seves pròpies emocions destructives i resistir les distraccions impulsives.

Objectius abans oblidats…
Això vol dir que el pla d’estudis social i emocional ha de formar part de la missió d’educar als estudiants per part dels professors.

I quin paper han de jugar els pares en el procés d’aprenentatge emocional dels seus fills?
Els pares són els primers tutors dels seus fills quant a la intel·ligència emocional es refereix. Els nens aprenen molt dels seus pares i aquest aprenentatge els serveix de base al llarg de la seva vida. El millor que els pares poden fan pels seus fills és ser éssers emocionalment intel·ligents.

Font : Educación i TIC